yo y los demás (106): el silencio

Caminar ciutat endins,
tot cercant l’amic, l’amiga –
un gest, un senyal.
Trobar-se sola, sense paraules,
amb les mans plenes de bosses,
i de paquets, buides d’escalf
i de sorpreses.
Sentir com et retrunyen
els clàxons, les frenades.
I que en respirar et manca l’aire.
Alçar els ulls,
no veure ni una fulla,
ni un arbre.
Caminar, pensarosa,
vers la coneguda escala.
En obrir la porta,
retrobar-te en cada cosa.
Submergir-te en la penombra
de la casa. I reconèixer
que ets rica de tenir
aquest silenci, per a tu.

Autor: Montserrat Abelló

Ilustración: Vincent Giarrano, “Tribeca”

yo y los demás (97): espejos

M’agradaria pesar-me, i després,
m’agradaria treure’m les sabates, la roba,
el rellotge, les arracades; totes les joies.
M’agradaria perdre el color dels ulls, dels cabell, de la pell,
treure’m la pell, treure’m les formes,
i quan els miralls ja no em poguessin conèixer
m’agradaria tomar a mirar la balança
i continuar pesant el mateix;
el mateix pes que les meves paraules.

Autor: Teresa Colom

 Ilustración: Sunyer, “Los espejos” (1910)