De su poemario “Buidar la casa dels pares” (2023):
Posar la clau al pany
i tot d’una descórrer
la cortina del temps:
sotrac inmens
que t’obre
en canal la teva vida
i et deixa un,
sense recer.
Els objectes et parlen
i t’adones que sí,
que primer va ser el verb.
Hi ha converses que suren,
és poblat tot l’ambient
i la casa t’habita
sense cap remei.
I tens por d’encarar-te
amb l’infant que vas ser.
No has mudat pas la pell:
ja tot era al dessota
i ara aflora turgent.
Buidar la casa dels pares
quan el dol és recent:
movedisses arenes,
terratrèmol intern!
Autor: Josefina Maymó i Puig
Ilustraciones de Ricardo Renedo
Segur que més d’un cop, pare,
tu que ho guardaves tot,
que pels objectes et delies,
tu que amb la mirada
els infonies ànima i cobraven vida,
vas preguntar-te:
qué se’n farà de tot això quan jo no hi sigui?
Poesia.
En faré poesia.
Autor: Josefina Maymó i Puig
Ilustración de Ricardo Renedo
Fragments de vida 