Poemas de Gemma Gorga y fotografías de Francesca Woodman

Francesca Woodman. - 01Pesaven el cos uns minuts abans de morir.
Pesaven el mateix cos uns minuts
després de morir. Una simple sostracció matemàtica els
havia d’indicar el pes de l’ànima.
Hi penso, ara, mentre
sostinc el llibre nou entre les mans,
les paraules encara untoses com les plomes
d’un ocell nascut de poc. I
em pregunto si, un cop llegit, també
pesarà menys. Com un cos quan perd l’ànima.

LA CASA
Francesca Woodman. - 02Els ossos són llargs passadissos blancs on sempre
fa fred. como si la mort s’hagués deixat la porta
oberta. Potser el cor és el lloc on primer
germina l’espora del dolor, humida i roja,
però és als ossos on aquest dolor perdura,
insistent, com un grapadet de pols sorrenca.
L’aire es cargola, es descargola, empeny, escampa
fotografies damunt aquestes tovalles
on tan difícil és acabar-se el sopar
ara que no hi ets, ara que el menjador s’omple
amb les papallones absurdes del record.
intento fixar-los les ales amb agulles
ben fines, però sense voler em punxo els dits
i els llavis. I ja no puc, ja no puc fer
res més que passar-les d’una mà altra mà:
fotografies com petites calaveres
entre el ser passat i el no ser del present.

TRADUCCIÓN AL CASTELLANO:

Francesca Woodman. - its must for lunch now (1979)Los huesos son largos pasillos blancos donde
siempre
hace frío, como si la muerte se hubiese dejado
la puerta
abierta. Quizá el corazón es el lugar donde antes
germina la espora del dolor, húmeda y roja,
pero es en los huesos donde este dolor perdura,
insistente, como un puñadito de polvo arenoso.
El aire se enrosca, se desenrosca, empuja, esparce
fotografías sobre estos manteles
donde tan difícil es terminarse la cena
ahora que no estás, ahora que el comedor se llena
con las mariposas absurdas del recuerdo.
Intento fijarles las alas con agujas
muy finas, pero sin querer me pincho los dedos
y los labios. Y ya no puedo decir, ya no puedo
hacer
nada más que pasarlas de una mano a otra mano:
fotografías como pequeñas calaveras
entre el ser del pasado y el no ser del presente.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s