Petits grans poemes de Helena Bonals

M’AGRADEN ELS REPTES

Jo vinc d’una pàgina en blanc
que vol ser poema,
i d’una pàgina de prosa
que s’esborra.
La meva és una lluita
breu i constant.

Fuente original: http://encadaversquehasentes.blogspot.com/2014/06/magraden-els-reptes.html

 

PRESCINDIR DE L’ACCESSORI

Jugar a deixar
passar un tren rere l’altre,
quan no tens pressa.
D’adolescent ho feia,
ho faig encara ara.

Fuente original:

http://encadaversquehasentes.blogspot.com/2014/06/prescindir-de-laccessori.html

 

DAVANT DE L’ART

Sempre és pitjor
no tenir res a dir
que no escoltar.

VALDRE LA PENA

Tants anys de temps perdut,
de treballar sense premi.
Però és aquesta bicicleta avariada
la que ara, amb la roda
del darrere de l’ofici
i la del davant de la vocació,
et permet d’anar endavant.

Fuente original:

http://encadaversquehasentes.blogspot.com/2013/09/valdre-la-pena.html

La deliciosa poesía de Helena Bonals Barbera, elaborada con la sabiduría y la paciencia de los orfebres, con un lenguaje sutil y preciso, construye en versos endemoniadamente breves pero profundamente contundentes, las dudas y vacilaciones del proceso literario. Podéis encontrar más poemas suyos en el interesante blog que gestiona:

http://encadaversquehasentes.blogspot.com/