Dos poemes del seu llibre “L’altre distància” (1994):
LABERINT
Cada cruïlla és una incerta sort.
Prendre un revol t té caire de suplici.
L’ignot és un estímul i un perill,
el foll atzar d’una ruleta russa.
Cada destí és un món per ell mateix
i és, alhora, lleuger com una volva.
Es nodreix de sorpreses el camí.
Les fiances segueixen els fracassos
i tots ells fertilitzen el futur
en un ball incessant d’actes i esperes.
Cada arribada enclou un comiat
i cada adéu apunta una resposta.
Autor: Miquel-Lluís Muntané
Ilustración: Enric Galwey, «Anochecer, pinar» (1915)
REPRESA
Em calen més crepuscles com aquest,
violacis i tebis, amb les noies
que anuncien l’estiu des dels colors
virolats de les robes, amb la brisa
vestida de salobre i d’humitat
lliscant entre els xiprers i les palmeres;
em calen més crepuscles com aquest,
testimonis de vida aferrissada,
per sentir com s’enfonsen les arrels
d’un afany ancestral que s’afeblia
i trobar-me a l’alforja, novament,
els vincles amb un temps que alena encara.
Autor: Miquel-Lluís Muntané
Ilustración: Enric Galwey, «crepúsculo» (1886)
Fragments de vida 