Del poemario “El no-res perdura sempre”:
CASA NOSTRA
Pels balcons de la casa
penjats sobre el buit,
rèiem amb les estrelles,
eixos milions de llums d’altres mons,
qui ho sap, si habitats.
La casa era tan gran
que tothom hi cabia,
i no només els vius.
També els que hi van ser abans
s’hi van quedar, i els que vindran hi
trobaran el seu lloc.
La casa sempre està en moviments.
com totes les coses, que mai resten quietes,
avança en ones pel seu camí traçat
i produeix, amb sa dansa, música silenciosa.
Dins la casa, sota una finestra,
hi havia un llit. Jo t’agafava la mà i
somiava en tu.
Autor: Josep Gerona
Ilustración: Modest Urgell, “vista rural”
ABANS I ARA
Abans, quan hi eres
tota la meva ambició
era veure’t créixer
i que compartissis
la teva vida amb mi.
Ara ja he fet
un pas enrere:
em conformaria
si aquest llibre que escric
arribés a ser
i algun dia algú
el trobes distret
a l’estant d’una llibreria, entre
Garriga i Gimferrer,
I sense voler
que es posi a pensar en tu
i a imaginar-se com eres.
Autor: Josep Gerona
Ilustración: Modest Urgell, “Paisatge amb figura”
Fragments de vida 