De su poemario “Qui ens dirà demà?” (2024):
El plor del nen és estrany, li diu.
Ella duu al ventre una altra criatura
engendrada quan la guerra era un miratge.
Li demana amb gest primorós que calli,
perquè escoltar el lament a les entranyes
no és fàcil ni per a una mare experta
si un altre també gemega.
I si. També plora el nen no nascut.
És un udol que ve de quan el xai,
desvalgut,
mirava el llop amb els ulls orfes.
Autor: Esteban Martínez-Serra
Fotografía de Laura Makabresku
Una nova ventada d’estornells mou el fullam
com qui vareja.
Asseu-te amb mi, amor, i observa.
Ho entens ara, fill meu?
És el teu germà que t’envia de lluny
aquesta tremolor d’ocells perquè el recordis.
…No pateixis. Ell és prou fort.
Sobreviurà.
¿No saps com d’altes i fermes
són les seves espatlles, aquelles que t’alçaren
per agafar les figues més saboroses?
La guerra només és un foc rabiós i passatger.
Després es refugia als cors dels obacs.
Autor: Esteban Martínez-Serra
Ilustración: László Mednyánszky, «Before a Captured Russian Trench» (1915)
El teu germà no és un heroi. No ho diguis!
No ho ha de ser. Tots els herois són morts
o van en camí , atiats pels rapinyaires.
No vull que sigui que cap heroïcitat el tempti.
Veus? Aquest llençols que cada nit desplego
i alliso i acarono sobre el seu llit
per tornar-los a plegar de nou de bon matí
recullen per quan torni les monedes
de llum que, a les palpentes, entren dins de casa.
Fill, no recordes ja com collíem les olives,
i de lluents lliscaven sobre la roba estesa?
Autor: Esteban Martínez-Serra
Ilustración: Vasily Polenov, «soldado muerto cerca del pueblo de Mechka» (1883)
Què en podem fer de la roba
d’un soldat que no torna,
d’un milicià desaparegut?
Perquè si finalment es troba el cos,
encara que sigui mossegat pels senglars,
un ja sap què fer-ne.
Però, i si no?…
Obrir l’armari i respirar l’absència
en els colls de les camises, en el pijames de seda?
Plorar dins de les butxaques?
Embetumar un cop i un altre les botes?
Deixar-les a la vora d’un camí per ell conegut?
Fa de mal dir…
La neu es compadeix i vesteix els arbres nus.
¿Com fer arribar els abrics als nostres morts;
guants i bufandes a les seves ànimes
si no sabem on són?
Autor: Esteban Martínez-Serra
Ilustración: Vasily Vereshchagin, «The Fallen Soldier»
En Mihai ha fet del seu taller
una petita indústria. Abans de la guerra
fabricava eines domèstiques: aspiradores,
talladores de pa, batedores…
Es guanyava molt bé la vida.
Ara que tot -diu- ha tornat a l’ordre,
que no hi ha incerteses i tot està molt clar,
ha decidit canviar de ram.
S’han d’aprofitar les noves oportunitats, diu.
Fa cames i braços ortopèdics
que, amb paciència i molta cura,
prova primer en el seu fill gran.
Autor: Esteban Martínez-Serra
Fragments de vida 