Del seu poemario “Les arrels de la nit” (2024):
El cos ens diu que marxa
amb el temps cap al no-res.
Qui habitava a qui?
El niu del primer plor
avui podria ser
qualsevol punt ignot
de l’horitzó.
Ningú no se’n va sol.
No hi ha fils infinits.
Per això la mentida
ens cura i ens arrossega.
Autor: Joan Buixeda Guitián
Ilustración de Montserrat Gudiol
Marxar comença
i acaba amb la mort.
Abans tot és vida,
sorpresa de tot.
Ens abracen.
Tenim fred, ho saben.
Autor: Joan Buixeda Guitián
Ilustración de Montserrat Gudiol
Clareja.
Paraules i moments
d’un temps passat
ens assosseguen.
Una teva. Eternes,
les arrels de la nit.
Que els teus ulls ho recordin:
el dolor i la llum
habiten el present.
Autor: Joan Buixeda Guitián
Ilustración de Montserrat Gudiol
Fragments de vida 