ballade d’amour avant la neige
cada carícia teva és una destrucció de la paraula,
quanta vida sense haver nascut poeta!,
quan d’amor i fortalesa
si no volem més
que aquesta minsa esperança
de viure sense grandeses,
ni veus
ni honors,
i conquerir tots els malmesos batecs
de la natura i la pell tendra.
eixuts de bèsties rebels,
distants,
anàrquics,
som llops sense identitat,
en el sentir del plaer i el plaer dels sentits,
cóm pot existir el diàleg
quan tot són riures i queixalades?
si estimar cada nou matí
cada floc de neu i foguera impresa
és un xiulet futur que ens copsa els sentits del blat i l’espiga.
salvaguardats i escollits,
tant boixos com irreals,
aquella mort apeixada que avui se’ns allunya
és la tristesa que ens homenatja.
Autor: David Mariné
Ilustración de Włodzimierz Kukliński
Fragments de vida 