Palmira Jaquetti versus Galya Popova

I QUE SURTI JA EL SOL

I que surti ja el sol!
L’ahir ja poncellà l’avui…
On creix la tija del demà?
Entre una vida i altra
el dia ha estès un pont
atapeït d’estrelles blanques.
I ara esclata el sol nu
que fa un salt de taronja
madura.
Se’l beuen els meus ulls enlluernats,
el cerquen,
i on és? Ja el duc a l’ànima!
I ara m’alço en la llum
interna, d’alba.

Autor: Palmira Jaquetti

Ilustración de Galya Popova

EM LLIGA…

Em lliga la beutat de cada flor,
de cada crit d’ocell la imprevisible
dolcíssima sorpresa i el periple
dels sols i de les llunes donant to
a l’amorosa brega. Tot és bo,
tota cosa em doblega i en mi fibla
la corda greu de l’ànima sensible
que en mi es retorna bella, al bell ressò.
I a migdia les ombres ajudant-se
bressaven l’hora lleu i el món en dansa
detenta una veu sola i tot és u.
Tot és veu d’una joia al pit madur,
tota veu és un crit que se m’emmena
i els ulls clouen un llac de llum serena.

Autor: Palmira Jaquetti

Ilustración de Galya Popova

By blocdejavier Posted in Pintura