amores cotidianos (320): Poema de Joan Margarit

Cavalcades

El temps per estimar
és el del pas de les estacions.
El temps del sexe és l’instant present.
El sexe es un cavall sense genet,
tothom ha de saltar a la seva gropa.
Sentint aquells renills tan violents,
vàrem sortir a muntar-lo, tu i jo per separat.
A cavalcar la pròpia desesperació.
Ens espantava que el destí vingués
i no el reconeguéssim.
Buscàvem el mateix que allò del què fugíem.
Galopant, allunyant-nos l’un de l’altre,
hem arribat a un lloc que no esperàvem:
la tranquil·la penombra d’una quadra
on els cascs no colpegen ja la porta.
Ell també s’ha fet vell. Muntem i cavalquem,
però sabent que no hem d’arribar enlloc.
Que és el mateix cavall el que ara ens porta,
al pas, cap a la mort.

Autor: Joan Margarit

Ilustración de Frits Thaulow