Retratos de España (214): diario del confinamiento

La primera llum del dia entra per la finestra i el
mirall s’obre amb delicadesa, com una bíblia de
pàgines gairebé transparents. Descalça, em llevo
del llit i m’acosto amb la intenció de llegir-me.
Ja ho diuen, però, que l’ull no pot mirar-se
a si mateix, ni la lletra pronunciar-se a ella mateixa
–les rajoles, tan fredes, semblen fetes del
mateix material que el silenci. Me’n torno al llit
i m’arrauleixo sota el plomissol tebi de la teva son.
Quan et despertis, mira’m des dels teus ulls,
pronuncia’m des dels teus llavis, digue’m
qui soc des del teu ser

Autor : Gemma Gorga