las cuatro estaciones (87): primavera. Poema de Mirea Torralba

ROGER

Ara que ja no hi ets
encara arriba la primavera
i surt el sol
a les albades vermelles

A la terrassa,
pregunta per tu la buganvília
també t’enyoren ses branques
però encara treu flor

Sembla mentida

Ara que tant em manques
encara tinc ulls, orella i boca
com si la mel seguís sent dolça
o hi hagués paraules
per ser escoltades
Ara

Sí, ara
que et tinc present
i et tinc a dintre
vull riure més que mai
vull celebrar-te

A la terrassa,
pregunta per tu la buganvília

Sembla mentida
però, ara
encara arriba la primavera

Autor: Mireia Torralba

Fuente original: http://gatovivogatomuerto.blogspot.com/2018/03/roger.html

Anuncis