Poemas de Laia Noguera

julius-sergius-von-klever-una-dama-caminando-1887FÉRTIL

Al bosc on hi ha la deu, tot és silenci.
Camina la poeta amb les mans buides,
pitjant amb gratitud la terra fèrtil.
Poeta són els arbres. Poeta són les ombres
i el sol que broda l’aire. Camina la poeta.
S’hi perd i s’hi retroba. Somia certitud.
I s’atansa a la deu, la deu que és mare.
Pren l’aigua amb les mans buides,
rebent amb gratitud la parla fèrtil.
I el gran silenci.

Ilustración: Julius Sergius von Klever, “una dama caminando” (1887)

Estimo la vida petita
de seure a l’entrada
per veure com passa la gent,
com es mou un pardal,
com s’inclina la tardajohn-atkinson-grimshaw-arrepentimientos-otonales-1882
en les cases del cos.

Ja sé que em moriré
molt abans que s’hagin mort
els arbres que m’estimo.
Però no m’amoïna gens,
perquè en l’instant
en què se’m trenqui l’últim fil
seré només aquella dona
que s’asseia a l’entrada
per mirar simplement
i ser fulla i arrel.

Ilustración: John Atkinson Grimshaw, “Arrepentimientos otoñales” (1882)

joseph-farquharson-amanecer-1903Estos poemas,
puedo escribirlos
o dejarlos desvanecer
en el mismo lugar
del que surgieron.

No habría mucha diferencia.

Ilustración: Joseph Farquharson, “amanecer” (1903)

laia-nogueraLaia Noguera i Clofent (Calella, 1983), licenciada en Filología catalana publica su primer libro muy joven.

Más información en: https://laianogueraclofent.wordpress.com/

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s