No és veritat que els metges
facin servir eufemismes:
són metàfores.
Recordo el dia que va dir
(primer va allisar-se un plec de la bata,
un plec intermitent i molest com un tic nerviós)
va dir:
s’anirà apagant com una espelma.
És bonic:
tants anys d’estudis
per acabar reunits al voltant d’una mateixa taula de tristeses
on aquell dia no servien pa ni sal
sinó la mera contemplació
d’una espelma
i el seu pacte secret
de combustió u energia.
Quants grams,
quants grams de cera
a canvi d’un minut més
de la teva companyia?
Autor: Gemma Gorga
Ilustración: Jozef Israëls, “solo en el mundo” (1881)
Fragments de vida 