el suicidio (34): Jordi Jové, claridad laberíntica

El mar es mou,
fosc aquesta nit
el seu cos ens acompanya
com un llençol violeta.Vistar-al-mar
I ens parla a cops de mar.
amb veus d’onada,
més greu, l’altra més baixa,
agudes dins d’un bram que no s’acaba.
L’escoltem uns segons, com un amic,
abans que cridi al nostre cansament.
Talment és l’amor, el mar,
el misteri a la sorra de les platges.
Un captiu dolç, un gust de sal
que pels marges oneja perdurable
com la pell d’una castanya.
Aquest neguit de mar
no ens deixa: tota la nit
es fa incansable.
El mar es mou, com el fum
i com la cendra irrellevable.

Estàs molt sol cap al tard
quan la música és corrent elèctric
i la nit t’atravessa.Noah Layne - 01
Sols pensar en algú que estimes,
lliri entre cards,
i que dorm fent-se invisible,
plaer de ma vida.
Imagines la seva cambra quieta
i veus plàcides lluny del seu cos
tan a prop que es fa invisible,
amb el cor a la mà ple de silenci.
Mai no has de saber quantes vegades.

Ilustración de Noah Layne

niño con niebla

No sé si t’agraden
els meus dits,
les meves mans,
els meus poemes.
Però de nit sentiràs
plorar un nen en somnis
que té sota el seu braç
els meus poemes
i les meves mans.

JordiJoveUdLJordi Jové i Lamenca (1954-2003), profesor y poeta. Su poesía es siempre autobiográfica; para él la poesía tiene la función de humanizar la vida y permitir romper la uniformidad del mundo y su insensibilidad.

Era un poeta con una mirada triste e inteligente.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s