Dos poemas de Bombyx mori

L’abraçada de la mestra

A Maria Josep,
mestra de la Escola bressol Patufet

2002 Colonias Laia 04

Hi ha una mestra
cansada
els ossos adolorits
tants anys ajupida
a l’alçada dels nens més petits
netejant les seves llàgrimes
asserenant les seves pors
embolicant d’abraçades l’absència.

És la mateixa mestra
jubilada
els ossos devorats
que en el tanatori
al costat dels pares
acompanya els seus plors
calma les seves pors
mitiga amb abraçades el buit.

Un any a l’escola amb la filla
deu minuts amb els pares en la vetlla.

Les mateixes abraçades
amb idèntic afecte
acollir primer a la filla, després als pares.

Tota una vida per recordar
a la filla jugant en al pati de sorra
amb la seva amiga Julia
fins que la porta de ferro amb el cuc dibuixat
anuncia que l’avi arriba amoïnat per la tardança
i amb la bossa del berenar a la mà.

EL FANTASMA DE LA ESCUELA

Todos los alumnos aprobados
gracias a un fantasma que memoriza
las preguntas del examen de sociales
que prepara el profesor en su despacho.

Espía por encima del hombro
las calificaciones severas de la maestra
susurrando suba unas décimas
la nota de su amiga Júlia
o eleve un poquito la media de Nuria.

Luego,
cuando el conserje apaga las luces.
recorre los pasillos de la escuela,
acalla la cisterna mal tirada,
se sienta un rato en su pupitre
y llora de pena al recordar
que nadie le espera en casa
y no tiene preparado nada para cenar.

Anuncis

One comment on “Dos poemas de Bombyx mori

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s