Retratos de España (71): el president democrático asesinado por Franco.

Lluís Companys fue fusilado la madrugada del 15 de octubre de 1940. Fue el único presidente europeo elegido democráticamente fusilado por el fascismo. Franco quiso dar un escarmiento a la Catalunya derrotada, a los supervivientes de la República. No habría piedad ni para el máximo representante del país. Franco pretendía lanzar un aviso a los derrotados con el fusilamiento.

Desde el 29 de agosto hasta el 3 de octubre de 1940, Companys fue salvajemente torturado en la Dirección General de Seguridad, en la madrileña Puerta del Sol. Después fue trasladado al Castillo de Montjuïc, en Barcelona, convertido en prisión, para ser sometido a un consejo de guerra sumarísimo. El 14 de octubre comienza esta pantomima; pocas horas después, el caso quedaba visto para sentencia: pena capital. La condena se cumple, con el beneplácito de Franco, al día siguiente, al alba.

En la imperfecta democracia española, el policía que lo detuvo, Pedro Urraca, ha sido protegido por el Estado español. Seguramente disfrutó de una cómoda jubilación. Nadie nunca, en realidad, ha respondido por los crímenes perpetrados por y durante el franquismo.

La historia nos facilita estas sencillas enseñanza; hace años el President de la Generalitat debió exiliarse en el extranjero y las fuerzas militares rebeldes capitaneadas por el desleal general golpista, Francisco Franco, lo asesinaron bajo la cobertura de un juicio indigno y unos años más tarde el President de la Generalitat esconde en el extranjero el dinero cuyo origen es un misterio. Mientras unos mueren descalzos, pisando la tierra de su país, otros se indignan si se cuestiona su honradez.

Companys!

Mil vuit-cents vuitanta-dos,
si en fa de mesos i d’anys,
començà el camí atzarósLuis_Companys
de l’home Lluís Companys.

De família pagesa
de les terres de l’Urgell,
sempre amb la mirada encesa
de qui no vol ser mesell.

Ja més gran fou advocat,
advocat laboralista,
i va defensar abnegat
més d’un bon sindicalista.

I ja sabeu què li passa
a qui massa s’involucra:
que el Sistema prompte el caça!
Plegats amb el Noi del Sucre
(també dit senyor Seguí),
feren un temps de garjola,
que no els féu pas dimitir
de creure que el món grinyola.

L’alliberen (no ha estat res!),
i és escollit diputat
per la ‘capi’ del Vallès,
Sabadell, nostra ciutat.

Fa una carrera política
d’home amb bona maniobra,
i ajunta la cosa mítica
(ves que encara ara no ens sobra!)
d’unir el tema social13a2-companys1934
amb l’orgull de fer país,
i això li costa algun pal
i també algun desencís.

En morir Macià, l’avi,
ocupa la presidència,
i surt un clam del seu llavi
que s’assembla a independència.

La proclama d’estat propi
(dit també estat català)
fa que altra volta galopi
cap al lloc aquell que el pa
el donen entre barrots.
Dirà prou Lluís Companys?I un be negre! Que els calbots
són la força que obre els panys.

Després va venir la guerra,
les armes i la tragèdia.
I vàrem perdre la terra,
segons diu la Viquipèdia.

I com el que juga a golf
cerca el forat fins que el pesca,
els porquets fills de l’AdolfJuan Barjola - Fusilamiento
feren feina ben grotesca:
el detingueren, covards!,
exiliat a Bretanya,
i el conduïren, bastards!,
de pet a terres d’Espanya.

Una matinada lúgubre,
Francisco Franco, cacic!,
el dia quinze d’octubre,
al Castell de Montjuïc,
el foradaren a trets
sols per voler llibertat.

Ai, Lluís, ai, Companys, ets
president assassinat.
Pwrò no ens mataren a tots,
i ens daren motius per viure,
i encara servem els mots:
que visqui la terra lliure!

Autor: Roc Casagran

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s